La Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs estava formada per tres grups de generació de tecnologia convencional, que funcionaven principalment amb gas natural, però també amb capacitat de funcionament amb fuel en cas de fallada del subministrament de gas. Aquests grups van cessar l’activitat l’any 2008 amb la posada en servei de la nova central de cicle combinat construïda per ENDESA al costat sud del riu Besòs.
La nau de turbines és un edifici modular format per tres naus que allotjaven les tres turbines, i un moll de càrrega entre les naus dos i tres. Les turbines es recolzaven sobre estructures independents, de manera que, després del desmantellament de la instal·lació, aquestes van ser les úniques estructures que van perdurar.
Així doncs, la nau es va convertir en un conjunt de pilars i forjats que generaven un espai singular, amb una usabilitat complexa, ja que les superfícies horitzontals continuades eren escasses i estaven interrompudes per forats, nuclis de comunicació i estructures de formigó.
Les tres xemeneies i la nau de turbines van ser declarades bé cultural d’interès local (BCIL) per l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs el setembre de 2016. Aquesta qualificació ha estat i continua sent un condicionant molt significatiu en els projectes d’adequació i ús cultural de l’edifici.
El primer gran esdeveniment cultural celebrat a la nau i que va impulsar el projecte de la seva adaptació, va ser el Festival Manifesta 15 (setembre-novembre 2024), la biennal cultural europea que se celebra cada dos anys en una ciutat diferent.
Actualment, la Nau de turbines és propietat de la Generalitat de Catalunya, que l’ha impulsada com a Hub de producció audiovisual, digital i de videojocs, Projecte Catalunya Media City, i en aquests moments ja acull activitats culturals lligades al destí final de l’edifici.
El projecte d’adaptació de l’edifici va definir i delimitar els espais disponibles per a activitats culturals, tenint en compte la protecció patrimonial BCIL, la complexitat de l’espai, amb superfícies interrompudes i irregulars, i la necessitat de garantir accessos i sortides segons la normativa de seguretat. L’objectiu principal va ser maximitzar les superfícies horitzontals disponibles per a usos expositius i culturals i assegurar recorreguts segurs per al públic.
