El Rec Comtal és una de les infraestructures hidràuliques més importants de Barcelona que abastia d’aigua la ciutat i irrigava el territori de la conca del Besòs des del segle X fins a mitjan segle XX. En tractar-se d’una séquia a l’aire lliure, durant el seu període actiu va significar un catalitzador de l’espai públic i de la vida social dels ciutadans, al mateix temps que feia viable el creixement de l’agricultura i la indústria. És un element indispensable per entendre el desenvolupament econòmic i social dels darrers mil anys de la història del pla de Barcelona.
Actualment, bona part del Rec Comtal ha desaparegut a causa del desenvolupament urbà i la construcció de noves infraestructures. El caràcter i l’activitat vinculada al Rec s’han perdut i l’únic tram que manté aigua corrent es troba als barris de Vallbona (Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada i Reixac).
La recuperació del Rec Comtal planteja la seva condició d’infraestructura verda i proposa una restauració ambiental a partir de la renaturalització de l’entorn. És així com es genera un nou corredor verd que garanteix un passeig de vianants central i permet l’aproximació als horts de la Ponderosa i el contacte directe amb els vestigis del Rec Comtal.
Les intervencions serveixen per millorar la qualitat de l’aigua superficial i dels aqüífers, minorar els efectes negatius de les pluges, augmentar el drenatge i la qualitat dels sòls, regular els microclimes urbans i generar refugis climàtics, així com millorar els ecosistemes locals i contribuir a la millora de la vida dels ciutadans.
La introducció de vegetació de ribera, la cobertura vegetal del canal i la retirada de part del formigó que configurava algun dels seus trams més artificialitzats, han generat espais d’inundabilitat que el fan accessible per a la fauna. La creació de làmines d’aigua amb l’aigua del Rec per afavorir la presència d’amfibis (característics dels entorns fluvials, però sense presència en el Besòs), suposa una millora substancial de l’ecosistema aquàtic i de l’entorn que potencia un hàbitat adient per a la fauna associada. D’aquesta manera, s’afavoreixen les poblacions de les espècies ja existents i es reforça la reserva de peixos autòctons, amb la reintroducció de l’espinós, present històricament al Rec, fet que contribueix també a la millora ecològica del riu Besòs.
El paviment de vianants és drenant i es reciclen les peces extretes de la desconstrucció dels trams de canal de formigó per fer-les servir com a paviment i elements de mobiliari en les zones de prat.
Per altra banda, es construeixen miradors amb estructures metàl·liques senzilles i lleugeres, que rememoren el valor social dels antics ponts com a punts de trobada, permeten una aproximació a l’aigua i garanteixen la seguretat vers les caigudes. Aquests nous espais d’observació actuen al mateix temps com a fites paisatgístiques i valoren el patrimoni ecosistèmic.
Tot plegat encaminat a potenciar els valors naturals i històrics del Rec i el seu entorn, tan proper al Besòs, amb la intenció de reforçar els serveis ambientals d’aquest espai perifluvial.
