Estatuts

El Consorci del Besòs és un ens amb caràcter local adscrit a l’Ajuntament de Barcelona,
constituït amb l’objecte de gestionar serveis i realitzar actuacions urbanístiques, en
l’àmbit social, cultural i de desenvolupament econòmic, d’interès per als ens consorciats,
en els termes de l’article 57 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del
règim local, i del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel
Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
Com a consorci urbanístic, té la condició d’entitat urbanística especial que preveu
l’article 22 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de
3 d’agost.
El Consorci té la consideració de mitjà propi i instrumental i servei tècnic de les
administracions consorciades, de conformitat amb el que estableix l’article 32.4 de la
Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen
a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell
2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, i concordants de la Llei 40/2015,
d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i resta obligat a executar els serveis i
treballs que aquestes li encarreguin d’acord amb el seu objecte.

El Consorci està constituït pels ajuntaments dels municipis de Barcelona i de Sant Adrià
de Besòs, com a ens fundadors, i pels ajuntaments dels municipis de Santa Coloma de
Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona, per l’Administració de la Generalitat de
Catalunya i per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com a membres de ple dret del
Consorci incorporats posteriorment.
Poden adherir-se al Consorci altres administracions que ho sol·licitin, prèvia tramitació
del procediment corresponent.

Els òrgans de govern i els serveis de gestió i d’administració del Consorci tenen la seu
als locals habilitats a aquest efecte a l’edifici Besòs, situat al carrer Olímpic, sense
número, del municipi de Sant Adrià de Besòs. Per acord del Consell General del
Consorci, es pot establir una nova seu de l’entitat.

L’àmbit territorial en el qual el Consorci desenvolupa les seves activitats està integrat
pels termes municipals dels ajuntaments de Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de
Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona, així com pels districtes de Sant Martí, Nou
Barris i Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona.
No obstant això, cal exceptuar d’aquest àmbit l’actuació urbanística que preveu el Pla
especial de reordenació i millora del barri de la Mina i les altres actuacions compreses
en el Pla de transformació d’aquest barri, que queda delimitada pels carrers Llull,
Cristòfol de Moura, Sant Raimon de Penyafort i la Ronda Litoral.
Aquest àmbit territorial es descriu gràficament mitjançant el plànol annex, que forma
part dels presents Estatuts com a document normatiu.

El Consorci té com a finalitat facilitar la unitat d’acció pública i la coordinació en el seu
àmbit territorial, en el marc de l’Agenda Besòs, que és l’instrument de referència per a
l’acció compartida entre totes les administracions implicades. El Consorci ha de vetllar
per l’impuls i la coordinació de les accions que se’n derivin. A aquest fi, el Consorci
assumeix competències en relació amb la prestació de serveis públics, la formació del
planejament urbanístic, la seva gestió, l’execució i conservació d’obres ordinàries i
d’urbanització, i en relació amb l’elaboració i execució de projectes en l’àmbit econòmic,
social, tecnològic i cultural. Dins aquestes matèries, té les següents atribucions:
a) Dissenyar, definir, planificar i executar les línies estratègiques i la programació de les
activitats.
b) Promoure accions per possibilitar la coordinació i la cooperació que afavoreixi un
tractament territorial homogeni.
c) Elaborar propostes per a la realització d’actuacions que tinguin com a finalitat millorar
la biodiversitat i garantir la conservació dels espais oberts.
d) Elaborar estudis i treballs encaminats a millorar la qualitat i l’eficiència energètica i
ambiental de les trames urbanes de l’àmbit del Besòs, així com treballs i estudis per
millorar l’accessibilitat i la mobilitat.
e) Elaborar estudis, treballs i projectes i dur a terme actuacions que tinguin com a
finalitat impulsar propostes o solucions per a un aprofitament de l’espai públic i dels
equipaments millor i transversal.
f) Elaborar estudis, treballs i projectes encaminats a l’atenció a les persones amb la
finalitat de combatre la vulnerabilitat urbana i l’exclusió social.
g) Realitzar actuacions d’atenció a les persones en l’àmbit educatiu, cultural, d’inserció
laboral, social, d’habitatge, sanitari, de seguretat i de prevenció.
h) Dur a terme actuacions adreçades al desenvolupament econòmic de l’àmbit
d’actuació.
i) Organitzar la informació a la ciutadania i proporcionar el suport informatiu, d’avaluació
i estadístic als ens consorciats.
j) Emetre l’informe de les sol·licituds relatives a l’atorgament de subvencions i a convenis
formalitzats pels ens consorciats amb altres entitats públiques o privades que afectin
l’àmbit territorial del Consorci en el seu àmbit funcional.
k) Organitzar i implementar formació contínua i ocupacional.
l) Elaborar, formular i proposar la tramitació dels instruments de planejament urbanístic
general i derivat. El planejament urbanístic esmentat ha de tenir una especial cura amb els criteris de sostenibilitat ambiental, i també amb els socioeconòmics i de viabilitat per
ordenar les actuacions següents:
1. La realització de les infraestructures dels sectors d’actuació, així com les del seu
litoral i de la llera i els entorns del riu Besòs.
2. L’establiment de les infraestructures mediambientals, viàries i de connexió, en
l’exterior del sector d’actuació, entre les xarxes del propi sector i les generals del territori.
m) Executar el planejament urbanístic aprovat i, en aquest sentit, pot:
1. Promoure i aprovar inicialment i definitivament la divisió poligonal que no continguin
els plans urbanístics, la modificació d’aquesta divisió i la modificació de la divisió
poligonal continguda en el planejament urbanístic.
2. Determinar, en els supòsits en què no estigui ja determinat en el planejament, el
sistema d’actuació urbanística (reparcel·lació o expropiació) i la modalitat a aplicar
(compensació bàsica, compensació per concertació, cooperació o sectors
d’urbanització prioritària), i modificar el sistema o la modalitat, siguin o no establerts pels
plans urbanístics, en els termes previstos legalment.
3. Aprovar inicialment i definitivament els estatuts i les bases d’actuació, en la modalitat
de compensació bàsica del sistema de reparcel·lació; aprovar la constitució de les juntes
de compensació; aprovar inicialment i definitivament els projectes de reparcel·lació
promoguts per les juntes de compensació, amb l’informe favorable dels serveis tècnics
municipals corresponents; aprovar els projectes d’urbanització, els complementaris i les
operacions jurídiques complementàries de la compensació; designar el representant de
l’Administració als òrgans de govern de la Junta de Compensació; rebre les obres
d’urbanització executades per aquestes, previ informe favorable dels serveis tècnics
municipals corresponents; exigir les responsabilitats de les juntes de compensació i dels
seus membres; resoldre els recursos d’alçada que s’interposin contra els acords dels
òrgans de les Juntes; aprovar la dissolució de les juntes de compensació i qualsevol
altra acció que sigui necessària per executar el projecte de compensació en qualsevol
aspecte.
4. Promoure i aprovar inicialment i definitivament el projecte de reparcel·lació en el
sistema d’actuació de reparcel·lació en la modalitat de cooperació, amb l’informe
favorable dels ajuntaments que afecti; aprovar les modificacions i/o refoses de la
reparcel·lació així com les operacions jurídiques complementàries de la reparcel·lació i
declarar la innecessarietat de la seva redacció; liquidar quotes d’urbanització i fer-ne el
cobrament; aprovar el pagament anticipat de les quotes en els termes previstos
legalment; atorgar el fraccionament o l’ajornament del pagament de les quotes en els
termes fixats legalment, i qualsevol altra funció o atribució que sigui necessària per
aconseguir les finalitats del sistema de cooperació.
5. Promoure expropiacions per a l’execució dels sistemes generals o d’algun dels seus
elements, per avançar-ne l’execució, per portar a terme actuacions aïllades en sòl urbà
o per a la urbanització de polígons o unitats d’actuació complets, mitjançant l’aplicació
del sistema d’expropiació; aprovar inicialment la relació de béns i drets afectats per les expropiacions respectives; proposar la designació de beneficiari de les expropiacions;
aprovar inicialment els projectes de taxació conjunta, exposar-los al públic i remetre’ls
a la comissió d’urbanisme; pagar l’apreuament i prendre possessió de les finques
expropiades; aprovar els plecs de condicions per a l’atorgament de les concessions
administratives per a l’execució del planejament pel sistema d’expropiació i la seva
adjudicació, i qualsevol altra que sigui necessària per al bon fi de les expropiacions.
6. Ser l’adjudicatari de parcel·les d’aprofitament privat resultants que li corresponguin
en qualitat d’administració actuant.
7. Aprovar projectes d’urbanització, projectes complementaris d’urbanització i projectes
d’obra ordinària, juntament amb les modificacions respectives; contractar-ne l’execució;
rebre les obres realitzades, previ informe favorable dels serveis tècnics corresponents;
resoldre totes les incidències derivades de la contractació, fins i tot les de la interpretació
i la resolució dels contractes; liquidar les obres i recepcionar-les en els termes que
preveu l’article 169 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006,
de 18 de juliol, a l’efecte del lliurament posterior a l’ajuntament corresponent, i qualsevol
altra que sigui necessària pel al bon fi de la urbanització. Sens perjudici de l’anterior, els
ajuntaments que participen en el Consorci poden exercir les competències
expressades.
8. Dur a terme la conservació de les obres d’urbanització i ordinàries, en els termes
fixats legalment.
9. Establir serveis públics a tot el sector d’actuació amb caràcter general, especialment
els que fan referència a la xarxa elèctrica i de telecomunicacions i a centrals de
generació d’energia i la seva distribució, prèvia conformitat de les administracions
consorciades. Igualment, la gestió d’altres serveis públics dels quals són titulars altres
administracions, mitjançant qualsevol forma prevista a l’ordenament jurídic.
10. Emetre informes previs al lliurament de certificats o informes sobre la qualificació
urbanística de les finques i a l’atorgament de llicències urbanístiques i d’activitats que
es realitzin com a conseqüència de les noves actuacions urbanístiques, subjectes a la
normativa d’aplicació en aquest àmbit.
11. Acceptar, en nom i benefici dels respectius ajuntaments, els sòls de cessió
obligatòria obtinguts en l’execució del planejament.
12. Tramitar, resoldre i executar forçosament els procediments de protecció de la
legalitat urbanística que afectin finques classificades com a sistemes dins l’àmbit
d’actuació del Consorci.
13. Promoure i aprovar actuacions urbanístiques d’ocupació anticipada i avançament
d’obres d’urbanització quan encara no s’ha iniciat la gestió en un polígon d’actuació
urbanística determinat.
n) Dur a terme les accions necessàries per desenvolupar projectes en l’àmbit
audiovisual, digital i del videojoc.
o) Elaborar estudis, treballs i projectes i realitzar actuacions que tinguin com a finalitat
impulsar projectes vinculats a la indústria cultural.
p) Facilitar espais i infraestructures a entitats i administracions vinculades a les
indústries culturals per tal que hi puguin establir equipaments culturals i espais de
recerca o de producció de l’activitat cultural.
Les atribucions establertes als apartats m.1) m.2) m.3), m.4) i m.12) anteriors s’exerciten
per delegació dels ajuntaments consorciats. Pel que fa als acords d’aprovació de
projectes de taxació conjunta, d’urbanització i d’obres ordinàries, se n’ha de donar
compte als ajuntaments afectats.
Qualsevol actuació que s’hagi de dur a terme en relació amb les competències descrites
als apartats g), k) i m) requereix el títol habilitant que correspongui per part dels ens
consorciats afectats. En cas que el títol habilitant no sigui un pla urbanístic, cal un acord
exprés de l’òrgan corresponent de l’Administració titular de la competència en raó de la
matèria. Aquest acord també és necessari per tal que l’actuació estigui contemplada en
el pla d’actuació a què fa referència el darrer paràgraf d’aquest article.
El Consorci, a més a més, pot rebre encàrrecs de gestió i delegacions d’altres
administracions públiques, d’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic
del sector públic, i la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya, així com de qualsevol llei que resulti
d’aplicació.
Les competències del Consorci es determinen per la concurrència dels criteris territorial
i funcional.
Les atribucions i delegacions efectuades amb l’aprovació d’aquests estatuts es
mantindran durant el termini de durada del Consorci d’acord amb el que determina
l’article 7 d’aquests Estatuts i el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals,
aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny. En tot cas, és en el marc del pla d’actuació
corresponent que s’han de concretar les accions, projectes, línies d’actuació i exercici
de competències que ha de dur a terme el Consorci.

D’acord amb el que disposen l’article 8 del text refós de la Llei municipal i de règim local
de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i l’article 114 de la Llei
26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques
de Catalunya, així com qualsevol altra norma que resulti d’aplicació, el Consorci, per a
la consecució de les finalitats, gaudeix de les potestats i prerrogatives següents:
1. La d’autoorganització, que comprèn la de dictar el seu reglament orgànic i les
disposicions necessàries per a la seva organització interna.
2. La tributària, limitada a l’establiment de taxes, preus públics i contribucions especials
per a la prestació dels seus serveis, i la financera, en què es preveu la possibilitat de
concertar operacions de crèdit, prèvia autorització de l’administració a la qual s’adscriu
aquest Consorci.
3. La d’investigació, d’atermenament de finques i de recuperació d’ofici dels béns que
tingui adscrits.
4. La d’execució forçosa i la sancionadora respecte als actes adoptats en l’àmbit de les
seves finalitats.
5. La de revisió d’ofici dels seus actes i acords.
6. La de presumpció de legitimitat i la d’executivitat dels seus actes i acords.
7. La d’inembargabilitat dels béns que tingui adscrits i dels seus drets, en els termes
establerts a les lleis, i les de prelació, de preferència i altres prerrogatives reconegudes
a la hisenda pública, en relació amb els seus crèdits, sense perjudici de les que
corresponen a la hisenda de l’Estat i de la Generalitat.
8. La d’exempció dels impostos de l’Estat i de la Generalitat, en els termes que
estableixen les lleis.
9. La de foment.
Així mateix, atès que el Consorci gaudeix de personalitat jurídica i de capacitat d’obrar
plena, pot:
1. Adquirir, posseir, reivindicar, permutar, vendre, segregar, arrendar i administrar tot
tipus de béns mobles i immobles, així com gravar-los, hipotecar-los, constituir penyores
o altres garanties, sempre que, en aquests últims casos, els béns siguin de la seva
propietat.
2. Perfeccionar tot tipus de contractes administratius i privats, subjectant-se al
procediment establert a les lleis.
3. Acceptar donacions, subvencions o ajuts, tant si provenen d’entitats públiques com
de persones privades.
4. Constituir i participar en altres entitats públiques o privades, fins i tot en societats
mercantils i civils, sempre que la seva activitat s’adreci a finalitats anàlogues a les del Consorci, amb l’autorització prèvia de l’administració a la qual s’adscriu aquest Consorci
i la conformitat de la resta d’administracions consorciades.
5. Qualsevol acte o disposició que calgui per gestionar les competències, tant pròpies
com delegades.
El Consorci, per a la realització de les seves funcions i la prestació dels serveis, pot
utilitzar qualsevol de les formes de gestió de serveis públics admeses a la legislació de
règim local. A més, pot realitzar encàrrecs als ens instrumentals dels ens consorciats
que tinguin la consideració de mitjà propi d’aquests. En l’execució d’aquests encàrrecs,
aquests mitjans propis han de seguir les indicacions del Consorci del Besòs.

El Consorci té una durada de cinquanta anys.

El Consorci desenvolupa les activitats que li són pròpies, realitza les contractacions
necessàries per al compliment de les seves finalitats i gestiona els serveis de la seva
competència de conformitat amb la legislació de règim local i la resta de normativa que
sigui d’aplicació.

El Consorci és governat i administrat pels òrgans següents:
El Consell General.
La Comissió Executiva.
La Presidència del Consorci i sis vicepresidències del Consell General.
La Direcció General.
La Subdirecció General.
El Consorci compta amb un secretari o secretària i un interventor o interventora, que
assisteixen amb veu i sense vot a les reunions del Consell General.
La secretaria és exercida per la Secretaria General de l’Ajuntament de Barcelona o la
persona en qui delegui que tingui la titulació de tècnic/a superior en dret. El secretari o
secretària assisteix amb veu i sense vot tant a les reunions del Consell General com a
les reunions de la Comissió Executiva.
Les sessions dels òrgans col·legiats del Consorci es poden celebrar a distància sempre
que es tinguin els mitjans tècnics adequats i suficients. En les sessions celebrades a
distància, els membres dels òrgans del Consorci poden trobar-se en diferents llocs,
sempre que s’asseguri, per mitjans electrònics, la identitat dels membres o de les
persones que els supleixin, el contingut de les seves manifestacions, el moment en què
aquestes es produeixen, així com la interactivitat i intercomunicació entre els assistents
en temps real i la disponibilitat dels mitjans durant la sessió. Entre altres, es consideren
inclosos entre els mitjans electrònics vàlids el correu electrònic, les audioconferències i
les videoconferències.
En tot cas, els òrgans col·legiats de govern del Consorci poden celebrar sessions en
qualsevol local dels municipis consorciats, de l’Administració de la Generalitat de
Catalunya o de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que es trobin dins del terme municipal
de Barcelona o de qualsevol dels municipis consorciats.

El Consell General és l’òrgan de govern i administració superior del Consorci, a qui
correspon l’actuació de totes les competències atribuïdes a aquest. Li correspon també
la potestat d’autoorganització del Consorci. A aquest efecte, pot aprovar un reglament
orgànic que desenvolupi els presents Estatuts.
El Consell General es compon de vint-i-vuit membres, distribuïts de la manera següent:
L’alcalde/essa o tinent/a d’Alcaldia en qui delegui i tres regidors/ores de l’Ajuntament de
Barcelona.
El/la titular del departament competent en matèria de territori de la Generalitat de
Catalunya o la persona que designi, i tres persones més de l’Administració de la
Generalitat, una en representació del departament competent en matèria de territori i
dues altres en representació del departament competent en matèria de cultura o d’un
altre departament, si així ho decideix la Generalitat de Catalunya, amb la corresponent
comunicació al Consell General del Consorci.
L’alcalde/essa o tinent/a d’Alcaldia en qui delegui i tres regidors/ores de l’Ajuntament de
Sant Adrià de Besòs.
L’alcalde/essa o tinent/a d’Alcaldia en qui delegui i tres regidors/ores de l’Ajuntament de
Badalona.
L’alcalde/essa o tinent/a d’Alcaldia en qui delegui i tres regidors/ores de l’Ajuntament de
Santa Coloma de Gramenet.
L’alcalde/essa o tinent/a d’Alcaldia en qui delegui i tres regidors/ores de l’Ajuntament de
Montcada i Reixac.
Quatre consellers/eres metropolitans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Els membres del Consell General exerceixen el càrrec fins la finalització del seu mandat
corporatiu o legislatura. No obstant això, una vegada finalitzat el seu mandat corporatiu
o legislatura, continuen en funcions en el càrrec fins que les noves corporacions i govern
de l’Administració de la Generalitat de Catalunya designin els nous vocals. Cessen
automàticament en el supòsit que deixin d’exercir el càrrec a l’administració que els hagi
nomenat per un motiu diferent del de la finalització del mandat o legislatura.
A les sessions del Consell General assisteixen, amb veu però sense vot, el director o
directora general, el subdirector o subdirectora general, el secretari o secretària i
l’interventor o interventora. També hi assisteixen el director o directora de l’Àrea de
Serveis Generals i el director o directora de l’Àrea de Serveis Tècnics quan escaigui.
També hi poden assistir, prèvia convocatòria per ordre de la Presidència i amb veu però
sense vot, persones en representació d’entitats amb implantació rellevant a l’àmbit
territorial del Consorci per tal que puguin participar en el debat de punts de l’ordre del
dia que siguin del seu interès.
Els acords del Consell General es prenen per consens. Excepcionalment, quan no sigui
possible arribar a una solució consensuada, els acords es prenen per majoria simple,
excepte en els casos en què es prevegi un quòrum qualificat. El quòrum mínim del
Consell General per constituir-se s’estableix en 9 dels seus membres, i en tot cas el
president o presidenta i el secretari o secretària.

Correspon al Consell General:
1. Fixar les directrius i els criteris generals d’actuació per al compliment de les finalitats
del Consorci.
2. Aprovar el pressupost i les bases per a la seva execució.
3. Aprovar la plantilla i la relació de llocs de treball.
4. Aprovar els crèdits extraordinaris, els suplements de crèdit i les transferències de
crèdit quan impliquin canvi d’àrea de gestió, excepte en el cas que les altes i les baixes
afectin crèdits del capítol I del pressupost.
5. Aprovar el Pla d’actuació.
6. Aprovar, prèvia autorització de l’administració d’adscripció, les operacions de crèdit,
si tenen una durada superior a un any i si l’import acumulat dins de cada exercici
econòmic supera el 10 % dels recursos ordinaris del pressupost del Consorci, i les
operacions de crèdit a curt termini quan l’import acumulat de les operacions vives superi
el 15 % dels recursos corrents liquidats en l’exercici anterior.
7. Disposar de béns del Consorci i gravar-los. Aprovar la constitució de drets de
superfície i concertar els arrendaments dels béns immobles.
8. Crear la vicepresidència executiva, determinar-ne les atribucions, disposar el
nomenament i el cessament del titular i dur a terme la contractació i la rescissió del
contracte del director o directora general i subdirector o subdirectora general del
Consorci.
9. Aprovar la rendició de comptes anuals.
10. Aprovar i adjudicar els contractes l’import dels quals superi el 20 % dels recursos
ordinaris del pressupost.
11. Aprovar l’adhesió de nous membres al Consorci i la modificació de l’àmbit territorial
d’actuació.
12. Acordar la modificació dels estatuts i proposar-ne la ratificació als ens consorciats.
13. Aprovar el reglament orgànic i l’estructura organitzativa del Consorci.
14. Aprovar la memòria anual.
15. Crear òrgans interns d’estudi i informe sobre l’activitat del Consorci del Besòs i
definir-ne la composició. En poden formar part representants d’agents econòmics,
socials i culturals de l’àmbit del Consorci.
16. Crear comissions de treball per a l’abordatge d’àrees temàtiques concretes,
presidides per la Presidència o per una vicepresidència, segons el que s’estableixi a
l’acord de creació.
17. Aprovar la continuïtat del Consorci en cas de separació d’algun dels seus membres.
18. Proposar la dissolució del Consorci a les entitats consorciades.
19. Aprovar la delegació d’atribucions pròpies a la resta d’òrgans del Consorci.

La Comissió Executiva està formada pel president o presidenta del Consorci o membre
que designi i sis representants de les altres administracions que formin part del Consorci
del Besòs a les quals no pertanyi la Presidència.
Les persones que ocupin les vocalies com a titulars de la Comissió Executiva han de
ser designades d’entre els o les membres titulars integrants del Consell General.
Les persones que ocupin les sis vocalies són nomenades i separades pel Consell
General, a proposta del president o presidenta del Consorci i dels vicepresidents o
vicepresidentes.
Els o les vocals cessen automàticament quan cessin com a membres del Consell
General.
Les administracions representades a la Comissió Executiva han de designar sis
suplents perquè substitueixin les absències que es puguin produir. Les designacions
s’han de fer seguint el que estableix l’apartat anterior.
La Presidència del Consorci té la representació de la Comissió Executiva i formalitza els
contractes l’adjudicació dels quals correspon a aquesta Comissió i subscriu els convenis
interadministratius que aprova.
La Comissió Executiva es reuneix, com a mínim, un cop cada tres mesos.
La Direcció General i la Subdirecció General del Consorci assisteixen a les reunions de
la Comissió Executiva amb veu però sense vot. Hi assisteix també el secretari o
secretària i l’interventor o interventora. Així mateix, el president o presidenta del
Consorci pot convocar altres persones perquè hi puguin participar amb veu però sense
vot.
Els acords de la Comissió Executiva es prenen per consens. Excepcionalment, quan no
sigui possible arribar a una solució consensuada, els acords es prenen per majoria
simple, excepte en els casos en què es prevegi un quòrum qualificat. En tot cas, és
imprescindible el consens en els acords de proposta de constitució de la vicepresidència
executiva, de determinació de les seves atribucions i de nomenament del seu titular,
així com en els de la proposta de designació de les persones titulars de la Direcció
General i de la Subdirecció General. El quòrum mínim de la Comissió Executiva per
constituir-se s’estableix en tres dels seus membres, i en tot cas el president o presidenta
i el secretari o secretària.
Corresponen a la Comissió Executiva la direcció immediata i l’administració ordinària
del Consorci, raó per la qual li corresponen les competències següents:
a) Elevar al Consell General la documentació i els informes que cregui oportuns.
b) Exercir en casos d’urgència les funcions encomanades al Consell General i donar
compte dels acords adoptats en la primera reunió que celebri.
c) Proposar al Consell General la constitució de la vicepresidència executiva, la
determinació de les seves atribucions i el nomenament del seu titular, així com la
contractació i la rescissió del contracte del director o directora general i subdirector o
subdirectora general del Consorci.
d) Aprovar i adjudicar els contractes d’una durada superior a 4 anys i d’un import que
no excedeixi del 20 %, i els contractes l’import dels quals excedeixi del 10 % dels
recursos ordinaris del pressupost i no excedeixi del 20 % d’aquests recursos.
e) Aprovar els convenis interadministratius d’encàrrec amb ens de gestió de les
administracions integrades al Consorci, així com els diferents convenis de col·laboració
que el Consorci del Besòs subscrigui.
f) Aprovar inicialment i definitivament els estatuts, les bases d’actuació, els projectes de
compensació i de reparcel·lació, i els projectes d’urbanització i d’obres ordinàries quan
superin les quanties que es fixin en les bases del pressupost, i aprovar inicialment els
de taxació conjunta. Aprovar la relació inicial dels béns i drets afectats en les
expropiacions, així com la condició de beneficiari d’aquestes i la liberalització de les
expropiacions. Dels acords resultants de l’exercici d’aquestes competències se n’ha de
donar compte al Consell General.
Llevat de les enumerades en les lletres b) i c) de l’apartat anterior, les atribucions de la
Comissió Executiva són delegables en el president o presidenta del Consorci o en la
Direcció General.

El president o presidenta del Consorci és, amb caràcter rotatori i cada dos anys, l’alcalde
o alcaldessa de Barcelona o tinent o tinenta d’Alcaldia en qui delegui, i el o la titular del
departament competent en matèria de territori de l’Administració de la Generalitat de
Catalunya o la persona que designi.
Correspon al president o presidenta:
a) Representar el Consorci oficialment.
b) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions del Consell General i de la
Comissió Executiva, i dirigir les deliberacions.
c) Exercir, en cas d’urgència, tota classe d’accions i excepcions, interposar recursos i
reclamacions judicials i administratives en defensa dels drets i interessos del Consorci,
així com desistir-ne o renunciar-hi, i donar-ne compte al Consell General.
d) Vetllar pel compliment dels acords adoptats pels òrgans de govern del Consorci i
dictar les disposicions necessàries que siguin pertinents per a la seva efectivitat.
e) Elevar al Consell General i a la Comissió Executiva la documentació i els informes
que cregui oportuns.
f) Exercir en casos d’urgència les funcions encomanades a la Comissió Executiva, i
donar compte de les resolucions adoptades en la primera reunió que se celebri.
Formalitzar els contractes adjudicats pel Consell General i la Comissió Executiva.
g) Presentar al Consell General el Pla d’Actuació i els programes que se’n derivin, i la
memòria anual d’activitats.
h) Presentar al Consell General els projectes de pressupost, la seva liquidació, els
balanços i els comptes corresponents.
i) Aprovar els crèdits extraordinaris, els suplements de crèdit i les transferències de
crèdit, menys en els supòsits en què correspongui aprovar-los al Consell General.
j) Aprovar la liquidació del pressupost.
k) Mantenir les relacions interadministratives amb les entitats i organismes públics o
privats necessàries per al correcte funcionament del Consorci.
l) Les altres que li siguin delegades o encomanades per la resta d’òrgans del Consorci.
m) Qualsevol altre assumpte que sigui de competència del Consorci i que no estigui
reservat de forma expressa a un altre òrgan, o que li sigui delegat pel Consell General
o la Comissió Executiva.
Llevat de les enumerades a les lletres b) i f) de l’apartat anterior, les atribucions de la
Presidència són delegables en altres òrgans previstos en aquests estatuts.
El vicepresident o vicepresidenta primer del Consell General és, amb caràcter rotatori i
quan no assumeixi la Presidència, l’alcalde o alcaldessa de Barcelona o tinent o tinenta
d’Alcaldia en qui delegui, i el o la titular del departament competent en matèria de territori
de l’Administració de la Generalitat de Catalunya o la persona que designi.
Així mateix, correspon una vicepresidència del Consell General a l’alcalde o alcaldessa
de Sant Adrià de Besòs, al de Santa Coloma de Gramenet, al de Montcada i Reixac i al
de Badalona o als tinents o tinentes d’Alcaldia en qui deleguin, així com a un conseller
o consellera metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Desenvolupen, seguint
l’ordre indicat, les funcions del president o presidenta del Consorci en cas d’absència,
malaltia o impossibilitat, així com les funcions que li delegui el Consell General, la
Comissió Executiva i el president o presidenta.
Per acord adoptat per consens, el Consell General pot crear una vicepresidència
executiva i designar-ne el titular, amb les atribucions que també se li assignin.

La Direcció General del Consorci té les funcions següents:
a) Dirigir, coordinar, organitzar i supervisar els serveis del Consorci.
b) Impulsar l’acció del Consorci.
c) Representar el Consorci quan aquesta representació no sigui assumida directament
per la Presidència o les vicepresidències o per algun altre membre del Consell General
del Consorci en què aquests hagin delegat.
d) Mantenir, de forma compartida amb la Presidència, les relacions interadministratives
amb les entitats i organismes públics o privats necessàries per al correcte funcionament
del Consorci.
e) Gestionar la recerca de recursos per a l’execució dels projectes.
f) Gestionar el pressupost i ordenar els pagaments.
g) Elaborar i presentar a la Presidència:
L’avantprojecte de pressupost.
La proposta de liquidació del pressupost.
El reglament orgànic i, si escau, l’estructura orgànica del Consorci.
h) La proposta de comptes generals.
i) Elaborar i mantenir actualitzat l’inventari de béns i drets del Consorci.
j) Aprovar i adjudicar els contractes de durada igual o inferior a 4 anys, sempre que
l’import no excedeixi del 10 % dels recursos ordinaris del pressupost.
k) Dirigir el personal del Consorci.
l) Formalitzar la contractació del personal del Consorci.
m) Desenvolupar l’estructura organitzativa.
n) Assistir amb veu i sense vot a les sessions del Consell General i de la Comissió
Executiva i a les dels òrgans consultius que es creïn.
o) Les altres que li siguin delegades o encomanades per la resta d’òrgans del Consorci.

La Subdirecció General del Consorci té les funcions següents:
a) Exercir la direcció tècnica del Consorci, en coordinació amb la Direcció General.
b) Executar, en coordinació amb la Direcció General, els acords adoptats pels diferents
òrgans del Consorci.
c) Representar el Consorci quan aquesta representació no sigui assumida directament
per la Presidència, per les vicepresidències o per algun altre membre del Consell
General del Consorci en qui hagin delegat, o per la Direcció General.
d) Elaborar i presentar a la Presidència del Consorci, en coordinació amb la Direcció
General:
Els plans d’actuació i programes que se’n derivin.
La memòria anual d’activitats.
e) Les altres que li siguin delegades o encomanades per la resta d’òrgans del Consorci.

El Consorci està sotmès al dret públic, a la normativa de règim local i a la que conforma
el règim especial de Barcelona, a les disposicions d’aquests estatuts, a la reglamentació
interna dictada per al desenvolupament d’aquests, així com a la resta de normativa que
li sigui d’aplicació.

El Consorci se sotmet al règim de comptabilitat pública que estableix la normativa vigent
per als ens locals en matèria pressupostària i de gestió dels seus recursos econòmics i
a la normativa que sobre aquesta matèria estableixi l’Ajuntament de Barcelona. El
Consorci consolida en els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona i s’inclou en el
compte general de l’Ajuntament de Barcelona.
Els comptes anuals del Consorci s’han de sotmetre a una auditoria externa sota la
direcció de la Intervenció General de l’Ajuntament de Barcelona.
El Consorci se sotmet als terminis d’aprovació de comptes i del pressupost, als
requeriments d’informació comptable i financera i al calendari municipal de l’Ajuntament
de Barcelona, sens perjudici del compliment dels terminis previstos a la normativa
d’aplicació.
La funció pública de control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i
pressupostària correspon a la Intervenció General de l’Ajuntament de Barcelona o al
personal funcionari que actuï per delegació d’aquesta i que l’exerceixi d’acord amb la
normativa que regeix a l’Ajuntament de Barcelona. L’interventor o interventora assisteix
amb veu i sense vot a les reunions de la Comissió Executiva i del Consell General.
El Consorci es regeix per les normes patrimonials de l’Ajuntament de Barcelona.

La hisenda del Consorci està constituïda pels recursos següents:
a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i els altres de dret privat.
b) Les taxes i les contribucions especials que tinguin l’origen en les obres realitzades i
els serveis públics prestats pel Consorci.
c) Els percebuts en concepte de preus públics.
d) Les subvencions que li concedeixin els municipis consorciats així com la Generalitat
de Catalunya, l’Administració de l’Estat, la Diputació de Barcelona o qualsevol altra
entitat o organisme.
e) Les aportacions que facin efectives els municipis consorciats. Les aportacions
ordinàries anuals que han de fer efectives les diferents administracions consorciades,
sense perjudici de les aportacions extraordinàries que es puguin aprovar, són les
següents:
Ajuntament de Barcelona: 862.070,00 euros
Generalitat de Catalunya: 800.000,00 euros
Àrea Metropolitana de Barcelona: 300.000,00 euros
Ajuntament de Sant Adrià de Besòs: 211.000,00 euros
Ajuntament de Badalona: 50.000,00 euros
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet: 50.000,00 euros
Ajuntament de Montcada i Reixac: 50.000,00 euros
Aquesta quantitat ha de figurar expressada nominativament als corresponents
pressupostos de cada administració consorciada i es consideren ingressos de dret
públic del Consorci a tots els efectes legals.
Les inversions que hagi d’efectuar el Consorci s’han d’adequar al que disposi el
pressupost aprovat. Igualment, amb caràcter previ a la realització de les activitats
pressupostades, el Consorci ha de comptar amb les aportacions compromeses per a la
seva execució i ho ha d’acreditar degudament en el procediment corresponent.
Les aportacions ordinàries anuals de cada ens consorciat s’han de lliurar al Consorci
amb una periodicitat anual i han de ser abonades durant el primer trimestre de l’any.
El Consell General, prèvia la conformitat expressa de l’administració afectada,
mitjançant un acord motivat que requereix el vot favorable dels representants de
l’Ajuntament de Barcelona, Administració a la qual el Consorci resta adscrit, pot
modificar l’import de les aportacions anuals ordinàries fixades en el present apartat, en
el moment d’aprovació del pressupost i les bases d’execució del Consorci, i previs els
tràmits oportuns que siguin necessaris en cada ens consorciat, amb el benentès que,
per raó de ser l’administració d’adscripció, les aportacions anuals ordinàries de B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 5-4-2023 CVE 202310060620 Pàg. 24-32 https://bop.diba.cat AEdifici Besòs Carrer Olímpic s/n, pl.2 (cantonada Plaça Francesc Micheli i Jové)
08930 Sant Adrià de Besòs Tel 934 626 868 – NIF: P-5890053-A
www.consorcibesos.cat
l’Ajuntament de Barcelona han de ser sempre superiors a les aportacions anuals
ordinàries dels altres ens consorciats.
El Consell General, mitjançant un acord motivat i prèvia conformitat expressa de les
administracions afectades, pot aprovar aportacions extraordinàries dels ens consorciats
municipals, amb el vot favorable de l’Ajuntament de Barcelona, administració a la qual
el Consorci resta adscrit.
Els obtinguts mitjançant operacions de crèdit, prèvia autorització de l’administració a la
qual s’adscriu aquest Consorci.
f) Qualsevol altre que sigui autoritzat a la llei.
En el cas que una entitat consorciada incompleixi els seus compromisos de
finançament, el Consorci limitarà la seva activitat en el territori municipal de l’ens que
hagi incomplert, en proporció al nivell d’incompliment i en la mesura que sigui possible
i no afecti projectes que impliquin el territori municipal d’altres ens consorciats.
Per a la cobrança dels tributs propis (lletra b) i de les quantitats que com a ingressos de
dret públic ha de percebre el Consorci, de conformitat amb el que preveu l’apartat
anterior, el Consorci exerceix les prerrogatives establertes legalment per a les hisendes
locals i actua conforme als procediments administratius corresponents.
El Consorci ha de justificar les subvencions que rebi, les quals, quan provinguin dels
ens consorciats, estan sotmeses a la fiscalització dels òrgans d’Intervenció dels
respectius ens, que han de comprovar-ne l’aplicació conforme a la normativa que resulti
d’aplicació.

Els ingressos en dret privat es regulen pel que disposa el capítol II del títol I del text
refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març.

El Consorci exerceix les funcions assenyalades a l’article 6 d’aquests Estatuts relatives
a la gestió, la liquidació, la inspecció i la recaptació de les taxes el fet imposable de les
quals consisteix en la prestació d’un servei públic o en la realització d’una activitat
administrativa, en els termes que disposa l’article 20 del text refós de la Llei reguladora
de les hisendes locals, aprovada pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que
afecti o beneficiï de forma particular subjectes passius en l’àmbit territorial d’actuació.
D’igual manera, el Consorci exerceix les funcions de gestió, liquidació, inspecció i
recaptació de les contribucions especials per la realització d’obres públiques o per
l’establiment o ampliació de serveis públics, realitzats o prestats pel Consorci en el seu
àmbit territorial d’actuació, sempre que produeixi un benefici o un augment de valor dels
béns respectius subjectes passius.
El Consorci exerceix amb plenitud de competència les funcions de gestió, liquidació,
inspecció i recaptació de les taxes i contribucions especials que té atribuïdes.
Les competències relatives a la imposició i ordenació de les taxes i contribucions
especials corresponen al Consell General del Consorci, d’acord amb el que preveu
l’article 152 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial
decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.
El rendiment obtingut per la recaptació d’aquestes taxes i contribucions especials
constitueix un ingrés de dret públic del Consorci.

El Consorci estableix, fixa i gestiona els preus públics que ha de percebre, de
conformitat amb el que disposen els articles 47 i 152 del text refós de la Llei reguladora
de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, sempre
que cobreixin el cost dels serveis.
Els ens consorciats conserven la facultat d’acordar l’establiment de preus públics la
fixació dels quals pugui percebre el Consorci, quan aquests no cobreixin el cost dels
serveis.

El Consorci percep les subvencions o aportacions que els ens consorciats acordin,
segons el que estableixen aquests estatuts.

El Consell General del Consorci pot concretar, previ informe de la Intervenció,
operacions de crèdit en les condicions que estableix el text refós de la Llei reguladora
de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, després
de l’autorització de l’administració a la qual s’adscriu aquest Consorci.

El Consorci ha d’elaborar i aprovar anualment un pressupost que comprengui
l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, es
puguin reconèixer, i dels drets que es prevegin liquidar durant l’exercici corresponent.
El pressupost ha de contenir els estats que es determinen a l’article 165 del text refós
de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004,
de 5 de març, així com les bases d’execució, que han de contenir l’adaptació de les
disposicions generals en matèria pressupostària a l’organització i circumstàncies
pròpies del Consorci, així com totes les necessàries per a la seva gestió encertada.
El pressupost del Consorci el formula el seu president o presidenta. Un cop informat per
la Intervenció es presenta al Consell General perquè l’aprovi. En els tràmits per a
l’aprovació s’apliquen les previsions del text refós de la Llei reguladora de les hisendes ocals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, i l’aprovació ha de ser
per consens. Excepcionalment l’acord s’adoptarà pel vot de dos terços del nombre legal
de membres del Consell General.
El Consell General del Consorci regula les facultats d’ordenació de la despesa a les
bases del pressupost i les atribueix a la Comissió Executiva, al president o presidenta,
i a la Direcció General i la Subdirecció, si escau, en funció de la naturalesa i la quantia
de la despesa.
L’execució i liquidació del pressupost es realitza d’acord amb el que determina el títol
VI del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret
legislatiu 2/2004, de 5 de març.

Tots els actes de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels quals es derivin drets i
obligacions de contingut econòmic han de ser intervinguts i comptabilitzats per la
Intervenció del Consorci, d’acord amb les normes que regulen aquesta funció respecte
de les entitats locals.
La funció interventora s’exerceix tant sobre les despeses i els recursos propis com sobre
els gestionats per delegació.
El Consell General del Consorci, a proposta del seu president o presidenta, pot aplicar
el règim de fiscalització limitada en els supòsits que preveu l’article 219 del text refós de
la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de
5 de març.
El Consorci està sotmès al règim de comptabilitat pública i ha de retre comptes al
Tribunal de Comptes i a la Sindicatura, segons el que estableix el text refós de la Llei
reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de
març.

1. El Consorci ha de disposar del personal necessari per al compliment de les seves
finalitats, i està constituït per:
a) Personal contractat en règim de relació laboral especial d’alta direcció: la Direcció
General i la Subdirecció General del Consorci.
b) Personal adscrit de les administracions participants. Aquest personal s’integra a la
plantilla del Consorci. El personal funcionari roman en la situació administrativa que
correspongui a la seva administració d’origen, i el personal laboral s’incorpora
mitjançant el mecanisme de la successió d’empresa o el que correspongui d’acord amb
la legislació laboral vigent.
c) Personal propi, que engloba el personal contractat en règim laboral amb anterioritat
a 31 de desembre de 2013 i les contractacions que es puguin fer en el marc de la
normativa local i pressupostària.
2. El Consorci no pot tenir personal eventual.
3. El personal del Consorci es regeix per la normativa de la funció pública o per la
legislació laboral, segons escaigui, i les altres normes convencionalment aplicables.
4. La plantilla s’aprova conjuntament amb l’aprovació del pressupost.

La modificació dels presents Estatuts l’ha d’aprovar el Consell General, que la sotmetrà
a ratificació de les respectives administracions consorciades, i s’ajusta als requisits i
procediment observats per a la seva aprovació.

1. De conformitat amb el que preveu la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del
sector públic, o qualsevol altra que resulti d’aplicació, si un municipi membre del
Consorci deixa de prestar un servei i aquest servei és un dels que presta aquest
Consorci, el municipi pot separar-se’n.
2. L’exercici del dret de separació produeix la dissolució del Consorci llevat que la resta
de membres n’acordi la continuïtat i segueixin formant part del Consorci, almenys, dues
administracions o dues entitats o organismes públics vinculats o dependents de més
d’una administració.
3. Si l’exercici del dret de separació no comporta la dissolució del Consorci, s’apliquen
les regles següents:
a) Es calcula la quota de separació que li correspongui a qui exerciti el seu dret de
separació, de conformitat amb la participació que li hauria correspost en el saldo
resultant del patrimoni net en cas d’haver-se produït la liquidació del Consorci. Per a la
determinació d’aquesta quota de liquidació s’ha de tenir en compte el percentatge de
les aportacions que hagi efectuat qui exerceix el dret de separació al fons patrimonial
del Consorci. Si el membre que se separa no ha fet aportacions perquè no hi estava
obligat, el criteri de repartiment és el de participació en els ingressos que, en el seu cas,
hagi rebut durant el temps que ha format part del Consorci.
b) El Consell General ha d’aprovar la forma i les condicions en què ha de tenir lloc el
pagament de la quota de separació en cas que aquesta resulti positiva, així com la forma
i les condicions de pagament del deute que correspongui a qui exercita el dret de
separació si la quota és negativa.
4. La separació efectiva del Consorci es produeix una vegada determinada la quota de
separació, en cas que aquesta resulti positiva, o una vegada s’hagi pagat el deute, si
aquesta quota és negativa.
5. Si el Consorci està adscrit a l’administració que exerceix el dret de separació, el
Consell General ha d’acordar a quina de la resta d’administracions o entitats o
organismes públics vinculats o dependents d’una Administració que romanen en el
consorci, s’adscriu el Consorci.
6. El dret de separació s’exercita mitjançant un escrit notificat a l’òrgan superior de
govern del consorci, el Consell General. S’hi ha de fer constar, si escau, l’incompliment
que motiva la separació, la formulació del requeriment previ d’acompliment i el transcurs
del termini atorgat per acomplir-lo.

1. El Consorci es pot dissoldre en els supòsits que determina l’article 324 del Reglament
d’obres, activitats i serveis dels ens locals.
2. La dissolució del Consorci en produeix la liquidació i extinció.
3. L’acord de dissolució i liquidació del Consorci l’ha d’adoptar el Consell General, al
qual correspon nomenar liquidador i decidir el que sigui procedent pel que fa a la forma
i al procediment a seguir per a la liquidació dels béns, drets i obligacions del Consorci i
la subrogació en aquests de les administracions o els ens consorciats, havent de ser
ratificat pels òrgans competents de cadascun del ens consorciats.
4. El liquidador ha de calcular la quota de liquidació que correspongui a cada membre
del Consorci, en funció del percentatge de les aportacions que hagi fet al fons
patrimonial del Consorci. Si algun dels membres no ha realitzat aportacions perquè no
hi estava obligat, el criteri de repartiment és el de la participació en els ingressos que
hagi rebut durant el temps que hagi format part del Consorci. Aquesta quota, en cas de
resultar positiva, ha d’abonar-se en la forma i les condicions que estableixi el Consell
General.
5. Les entitats consorciades poden acordar, per unanimitat, la cessió global d’actius i
passius a una altra entitat del sector públic jurídicament adequada amb la finalitat de
mantenir la continuïtat de l’activitat i aconseguir els objectius del Consorci en liquidació.
La cessió global d’actius i passius implica l’extinció del Consorci cedent sense liquidació.
6. El patrimoni immobiliari del Consorci adquirit abans de l’ampliació amb la incorporació
dels municipis de Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona, s’ha de
liquidar exclusivament entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs.
Així mateix, el patrimoni immobiliari del Consorci adquirit després de la incorporació dels
ajuntaments esmentats i abans de l’ampliació amb la incorporació de la Generalitat de
Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha de liquidar entre els municipis de
Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i
Badalona.
7. Quant a l’acord de dissolució i al càlcul de les quotes respectives cal atenir-se al que
preveu l’article 126 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, a partir de la seva entrada en vigor
en aquesta matèria.

Les competències del Consorci del Besòs li són atribuïdes sense perjudici de les que
corresponen al Consorci del Campus Diagonal-Besòs, dins del seu àmbit territorial.

La durada del Consorci, prevista per un termini de cinquanta anys, es compta a partir
de la seva constitució.

El Consorci promou una acció guiada pels objectius i les línies estratègiques que es
recullen a l’Agenda Besòs i que es poden actualitzar per acord del Consell General:
1. Fomentar una identitat compartida, centrada en el riu com a element cohesionador
dels barris del Besòs.
2. Reforçar l’equitat social per reduir les condicions de vulnerabilitat als barris del Besòs.
3. Promoure les polítiques actives de formació com a palanca d’inserció laboral.
4. Garantir el dret a l’habitatge impulsant polítiques coordinades amb els agents del
territori.
5. Millorar l’accessibilitat i la connectivitat entre els barris del Besòs.
6. Compensar les externalitats negatives de les grans infraestructures integrant-les a
les diverses lògiques urbanes.
7. Millorar la qualitat ambiental vertebrant les infraestructures verd-blaves.
8. Impulsar àrees de coneixement i d’activitat econòmica metropolitana i fomentar
l’economia circular.
9. Promoure la revitalització i el treball en xarxa de l’associacionisme i l’enfortiment de
les pràctiques d’innovació social.
10. Enfortir la governança per gestionar conjuntament les oportunitats del territori i per
impulsar polítiques i projectes en un marc metropolità.

En el marc de l’Agenda Besòs, el Consell General pot aprovar convenis de cooperació
entre les administracions consorciades.

Les aportacions ordinàries anuals establertes expressament a l’apartat e) de l’article 18
dels presents estatuts són d’aplicació a partir de l’exercici 2023, mentre que per a
l’exercici 2022 regeixen les aportacions aprovades als pressupostos d’aquest exercici,
sense perjudici d’aportacions puntuals que pugui fer la Generalitat de Catalunya durant
l’exercici 2022.

La Presidència rotatòria del Consell General és exercida en primer lloc per l’Ajuntament
de Barcelona, i el còmput dels dos anys s’inicia l’1 de gener de 2023.

Un cop sigui aprovat definitivament el Pla director urbanístic d’ordenació del front litoral
en l’àmbit de les Tres Xemeneies, inicialment aprovat el 7 d’agost de 2020, el Consorci
adquireix la condició d’entitat urbanística especial i treballa pel desenvolupament d’un
hub audiovisual, digital i del videojoc en l’àmbit del Pla director així com en els àmbits
confrontants.