El riu Besòs vertebra un espai amb realitats socioeconòmiques diverses que, malgrat les diferències, esdevenen una realitat social coherent en el seu conjunt. Aquesta realitat està configurada al llarg del riu a partir dels Barris del Besòs.
Dins dels seus barris, el Besòs incorpora passeigs, places i carrers emblemàtics dins la història de cadascun dels municipis adjacents al riu. El Singuerlín, la Catalana, la Mina, el Raval, Sant Joan Baptista, el Bon Pastor, i fins a una vintena de barris més configuren una realitat socioeconòmica en constant transformació, des de mitjans del segle XX fins l’actualitat.
Els reptes del segle XXI han d’afrontar una mirada cap a les riberes del Besòs, les quals ofereixen un espai de convivència i trobada cada cop més habitual des de la implementació de les reformes urbanístiques. El marge esquerra del riu ofereix, majoritàriament, un teixit residencial amb punts comercials i/o industrials, que presenta encara un perfil socioeconòmic complex. Aquesta complexitat va augmentant lleugerament a mesura que es va baixant la ribera des de Montcada i Reixac fins la desembocadura fluvial. Per altra banda, el marge dret continua amb una clara fragmentació d’usos. Al nord s’hi agrupen barris emblemàtics de la perifèria barcelonina com Trinitat Vella o Vallbona, mentre que a la part central hi ha un gruix important de teixit industrial castigat de manera desigual per la crisi econòmica. A la part baixa marge dret trobem la Mina, amb una idiosincràsia pròpia i el barri de La Catalana, en procés de consolidació.
El conjunt dels Barris del Besòs cada cop pren una unitat socioeconòmica més homogènia que necessita d’una mirada més enllà dels límits administratius.
